ON ESTÀ SITUAT?
Súria és un municipi situat nord-oest de la comarca del Bages. Aquesta es caracteritza per la seva centralitat, ja que es troba en una posició intermitja entre el Pirineu i el litoral, dins la província de Barcelona, Catalunya (España). Súria està situat a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca.
La superfície de Súria és de 23,54 quilòmetres quadrats i la seva altitud sobre el nivell del mar és de 281 metres. Aquest municipi limita amb els termes de Navàs, Castellnou de Bages, Callús i Sant Mateu de Bages.
COMUNICACIONS
Des de Barcelona: A través de l’A-2 fins a Abrera, entrar a la C-55 en direcció a Manresa i, posteriorment, seguir en direccióSúria-Cardona-Solsona..
Des de Manresa: seguir la C-55 en direcció Súria-Cardona-Solsona.
Des de Cardona: seguir la C-55 en direcció a Manresa.
Des de Lleida i Girona: per l’eix transversal, des de la sortida 132 (Súria-Solsona).
Des de Balsareny: seguir la BP-4313 en direcció a Súria.
Des de Cardona: seguir la C-55 en direcció a Manresa.
Des de Lleida i Girona: per l’eix transversal, des de la sortida 132 (Súria-Solsona).
Des de Balsareny: seguir la BP-4313 en direcció a Súria.
ENTORN I CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI FÍSIC
Súria es troba entre la Depressió Central Catalana i els massissos prepirinencs. L’espai natural es caracteritza per la presència del riu Cardener, plenament integrat en la xarxa urbana, i per situar-se en una zona muntanyosa a causa de la seva ubicació entre les serres de Castelltallat, Castelladral i Castellnou de Bages. El cim més elevat és el Puig de Sanç (613 metres), a l’est del terme municipal.
Súria es troba entre la Depressió Central Catalana i els massissos prepirinencs. L’espai natural es caracteritza per la presència del riu Cardener, plenament integrat en la xarxa urbana, i per situar-se en una zona muntanyosa a causa de la seva ubicació entre les serres de Castelltallat, Castelladral i Castellnou de Bages. El cim més elevat és el Puig de Sanç (613 metres), a l’est del terme municipal.
 |
| El riu Cardener, Súria |
Súria té un clima mediterrani típic de muntanya mitjana, amb una temperatura màxima mitjana de 32,5 graus durant l’estiu i una temperatura mínima mitjana d’1,3 graus durant l’hivern. La pluviositat anual mitjana és de 550 litres per metre quadrat, equivalent de 65 dies de pluja a l’any.
POBLACIÓ I POBLAMENT
Pel què fa a la població del municipi, es troba dispersa dins el nucli urbà. Al centre del poble és on es troba el major nombre d’habitants, ja que la majoria de les vivendes de les persones es troben situades al centre i als diferents barris que la conformen (Salipota, El Poble Vell, La Colònia, Sant Jaume, Cal Trist, Els Rastells, Els Joncarets i Fustaret, el qual es troba situat a uns dos quilòmetres del centre de la població).
La població ha anat augmentat progressivament al llarg del temps. Cal destacar que, als inicis del segle XX hi havien uns 2000 habitants i, més tard, entre el 1950 i el 1960, la societat va millorar molt les condicions de vida, gràcies a la higiene, la salut, l’alimentació, entre d'altres, les quals van ajudar a que es produís un increment de la població tan rellevant al poble de Súria.
Amb el temps, però, l'auge de la mineria i de l'explotació dels recursos es veuen lleugerament minvats. Una petita part de la població de Súria, decideix marxar a viure a altres poblacions amb més treball miner al territori català més proper. No obstant això, el nombre actual d'habitants de Súria es troba vora els 6.400 habitants.
CULTURA
§ Fira Medieval d'Oficis (13 i 14 de Novembre de 2010)
La Fira Medieval de Súria, durant els primers dies de novembre, fa un retorn als antics oficis tradicionals. Súria obre les portes a tothom qui vulgui gaudir d'un cap de setmana fent activitats i podent observar com era i com es vivia al municipi durant l'època medieval. Els carrers estrets, les grans fogueres, les parades tradicionals, els porxos, la bona olor a herbes i els animals, són alguns dels espais i elements dels que podem gaudir passejant pel Poble Vell.
Es troben parades de tota mena d'oficis artesans com: llauners, picapedrers, cistellers, entre d'altres. També hi ha tallers perquè la gent participi i els nens i nenes puguin passar una bona estona.
* Al final de la pàgina trobareu una visalutzació automàtica d'aquestes fotografies.
§ Festa Major (Diumenge coincident o posterior al 10 de juliol, celebració de Sant Cristòfol)
 |
| Castell de focs artificials |
La Festa Major de Súria és la principal celebració festiva de la vila al llarg de l’any. El programa comprèn actes diversos durant deu o quinze dies. Una de les activitatss més espectaculars és el castell de focs artificials, ja que esdevé l’acte més multitudinari, que omple la nit del Dilluns de Festa Major. Un altre moment tradicional són les Tocades del diumenge a la nit davant la Casa de la Vila, una serenata històricament dedicada a les autoritats.
 |
| Correfoc de Súria |
Altres cites pròpies de la Festa Major són la cercavila dels gegants, el correfoc, el concurs de pintura ràpida, les activitats esportives, els balls a la plaça, la mostra de dansa, les ballades de sardanes, les nits joves i les activitats infantils.
En els darrers anys també s’hi ha incorporat l’acte de proclamació de la pubilla i l’hereu de Súria, i una diada castellera promoguda per la colla local, els Salats.
Súria és la capital catalana de les caramelles per la seva antiguitat, per la seva durada i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa al carrer per celebrar la Pasqua.
 |
| Pubilles i hereus de Súria |
 |
| Salats, colla castellera de Súria |
Vídeo: Gegants de Súria
§ Caramelles (Del divendres al diumenge de Pasqua, pels carrers de la vila)
Súria és la capital catalana de les caramelles per la seva antiguitat, per la seva durada i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa al carrer per celebrar la Pasqua.
Més de cinc-cents caramellaires de totes les edats, agrupats en diverses colles, omplen cada any els carrers de la vila coincidint amb els inicis de la primavera. Les Caramelles de Súria estan documentades des del segle XVI. Es tracta d’una tradició que passa de pares a fills i que atreu un nombre important de visitants.
 |
| Colla caramellaire. Foment Cultural de Súra |
Algunes colles completen la interpretació musical amb actuacions de dansa catalana que competeixen en espectacularitat. Els balls de cascavells i de bastons estan molt arrelats a Súria, i s’han convertit en un component imprescindible de la festa.
Tradicionalment, les colles caramellaires portaven les seves cançons i balls a les cases de pagès, on eren obsequiades amb menjar i beguda, fet que es segueix donant el dissabte de caramelles. Els encarregats de recollir els donatius dels assistents són les lloques, identificables pels seus cistells adornats amb cintes.
 |
| Colla caramellaire. Els Trabucaires |
Rajoles de Súria: Són rajoles de xocolata artesanal que reprodueixen el disseny del panot de les voreres de Súria. Es poden trobar en dues mides (gran i petita) i en tres tipus de xocolata: negra, blanca i amb llet.
Per últim cal mencionar als trabucaires que són personatges característics de les Caramelles de Súria des del segle XVIII. Des de l’any 1975, en què el grup es va reconstituir després d’unes dècades d’absència, el soroll dels trabucs acompanya el pas de les colles pels carrers i places de la vila.
Vídeo: Els bastoners de Súria
GASTRONOMIA (Productes suriencs)
Tomàquet rosa del Cardener: És una varietat característica de Súria, molt ben adaptada al microclima del municipi. Es caracteritza per ser un tomàquet buit que té entre quatre i sis alvèols, a més del color rosa que li dóna nom. El tomàquet rosa del Cardener és òptim per a les amanides.
Rajoles de Súria: Són rajoles de xocolata artesanal que reprodueixen el disseny del panot de les voreres de Súria. Es poden trobar en dues mides (gran i petita) i en tres tipus de xocolata: negra, blanca i amb llet. 
Pa de Súria: És un pa de fermentació tradicional i molt lenta, fet amb massa mare, farina de blat i de sègol. 
Donegal: És un embotit artesanal, elaborat de les carns més selectes del porc, i cuites al budell gros. El donegal reflexa la llarga tradició surienca en l’elaboració d’embotits. Pot ser blanc, negre o de la llengua. LA MUSICA QUE AGRADA AL POBLE DE SÚRIA
La sardana és una música molt tradicional catalana, i a Súria, aquesta tradició també està molt arrelada i fomentada:
Vídeo: La cobla de Súria
* Visulització de les fotos que vam crear a la Fira Medieval
