De què vivim?

L’activitat primordial de l’economia surienca fins  a la segona meitat del segle XIX va ser l’agricultura, centrada sobretot en el conreu del cereal, la vinya, l’olivera i l’horta. Al voltant de tots aquests camps de conreu, es va crear un petit nucli d’artesans per  poder cobrir totes les necessitats locals amb correcció. Les dues úniques activitats industrials d’aquella època eren els dos molins fariners i els dos molins paperers.

Indústria tèxtil de Súria

Després de la crisi de la Fil·loxera, cap a l’any 1860, on l’activitat principal era l’agricultura, va prendre el relleu de l’economia la industria tèxtil, tot aprofitant les ribes del riu Cardener, cap a finals del segle XIX. L’aparició d’aquesta nova activitat productiva, va suposar una notable arribada d’immigrants procedents de les zones rurals i muntanyoses veïnes. Aleshores un dels molins paperers que hi havia a la vila es va habilitar com a filatura de cotó amb el suport del capital local i d’empresaris barcelonins i terrassencs per incentivar l’activitat industrial del tèxtil. Posteriorment, altres fàbriques tèxtils es van instal·lar arreu de tota la vila al costat de la riba del riu. El desenvolupament de la indústria tèxtil va propiciar el creixement urbanístic al Raval de Sant Jaume, que després va assolir categoria de barri, i al Raval Nou, que acabaria desplaçant el Poble Vell com a centre urbà. 


Un altra de les activitats que sempre ha anat lligada amb el municipi de Súria, almenys des de l’edat mitjana, ha estat l’extracció de sal i de guix. Aquests dos materials van ser descoberts gràcies a la falla Mig-Món que mostra molts dels estrats de la terra.  En aquella època la sal i el guix eren de gran valor econòmic, sobretot el cas de la sal, per tant era molt important l’extracció d’aquest mineral. Aquestes activitats tradicionals de la població van continuar fins a les darreres dècades del segle XIX, en el cas de la sal, i fins a la primera meitat del segle XX, en el cas del guix. Degut a la seva bona situació geogràfica, a més molt cèntrica, Súria va ser un municipi de pas molt important pel comerç de la sal per la seva proximitat a Cardona, important centre productor, i a Manresa, el principal centre urbà de la Catalunya central, quan la sal era un mineral estratègic pel seu paper bàsic en la conservació d’aliments.

El Pou 4

Al segle XX va aparèixer la mineria de potassa, un dels atractius econòmics més importants de Súria a l’actualitat, que va donar lloc a un gran creixements econòmic, demogràfic i urbanístic. Els jaciments es van descobrir l’any 1912, en aquest any es va començar a extreure els dos tipus de sals potàssiques, la silvinita i la carnalita. L’explotació d’aquestes sals es va consolidar entre l’any 1918 i el 1925, duta a terme per l’empresa belga Solvay, en aquest punt es va convertir en la principal activitat econòmica del poble. Degut al bon funcionament d’aquesta explotació es va construir una línia de tren exclusiva pel transport dels minerals entre Súria i Manresa. La mineria, juntament amb el sector del tèxtil, van ser un pol d’atracció de molts immigrants majoritàriament provinents d’Andalusia, que a partir dels anys 1960 es van assentar als nous barris obrers de Santa Maria, Rastells i Salipota. La mineria es manté actualment com a principal activitat productiva de la vila, però amb diversificació progressiva del teixit productiu.
Aquest sistema econòmic que sustenta Súria, es basa en l'extració de minerals a través de pous. Això provoca la creació de moltes infraestructures que destaquen sobre les demès. També, podríem destacar el runam salí abocat a les muntanyes que fa que aquestes quedin sense vegetació i per tant produeix un gran impacte visual.

Fàbrica de la mina de Súria

El turisme apareix com altre dels sectors que pot adquirir una importància creixent gràcies al Poble Vell, a alguns dels espais naturals que envolten el nucli urbà i al projecte d’aprofitament turístic de les instal·lacions mineres que han deixat de ser productives. A més, Súria té com a atractiu turístic les seves magnífiques Caramelles, catalogades com unes de les més importants i amb més història de Catalunya. De fet, el document més antic que s'ha trobat ens parla que a Súria es feien caramelles per la Pasqua de 1591. Per tant, les Caramelles de Súria tenen, almenys, 400 anys d'antiguitat.

Entrevista a Ángel Díez Castro: LA MINERIA

Ángel Díez Castro

Vídeo:   Part 1
Vídeo:   Part 2
Vídeo:   Part 3


Fotos que Ángel ens va mostrar a una part de l'entrevista que no es veu:

Fotos d'Ángel Díez

Miners a principis del segle XX




Una de les galeries del Pou 4