Fem un viatje en el temps
Per començar aquest apartat, podríem parlar d’on prové el nom d’aquest municipi. Súria, en els documents medievals, apareix citada com a Sorisa, un topònim d’origen incert que pot al·ludir a la seva posició sobre el riu, a les seves importants explotacions de guix avui en dia desaparegudes, a la funció de guaita que va tenir el seu castell o d’un adjectiu romà que signifiqués blanc.
L’escut de Súria té un format caironat, amb corona mural de vila, una palmera de sinople que simbolitza sant Cristòfol, patró de la vila, i tres xebrons de sable que recorden la formació geològica del Mig-Món. Aquest va ser aprovat el 8 de maig de 1990.
Les restes arqueològiques demostren que Súria i el seu entorn ja eren habitades en el neolític, amb diverses restes prehistòriques a la zona del Samuntà, i en l’època preromana. A més, recentment han estat descobertes restes iberes que tornen ha demostrar que es tracta d’un indret amb presència humana des de temps molt remots.
 |
| Castell de Súria |
Els orígens del nucli urbà de Súria es troben al final de l’època medieval, encara que no fou fins finals del s.XVII i XVIII quan va experimentar el seu major creixement, convertint-se en una vila fortificada aprofitant la seva situació en l’entorn natural. En l’època medieval, la sal era moneda de canvi, i fins i tot, d’aquí procedeix el mot de salari. Per aquest motiu Súria, al ser una terra que posseïa aquest mineral, tenia una gran riquesa, sobretot els senyors feudals amos de les terres.
El Poble Vell de Súria domina el marge esquerra del riu Cardener des de el turó sobre el qual destaca el conjunt format pel castell i l’església del Roser, antigament denominada de Sant Cristòfol. Aquesta zona data els seus orígens al segle X. Aquest terme municipal es trobava en un territori de frontera entre els comptats cristians i la zona d’influència musulmana. Això explica l’origen del castell com a torre de vigilància. Posteriorment, el castell va ser residència de diferents senyors o castlans, vinculats als senyors de Cardona. Durant les guerres carlines del segle XIX, el castell va ser objecte d’una profunda remodelació per l’important paper militar que va adquirir en aquest conflicte gràcies a la seva ubicació. Al 1932 va ser un dels principals centres d’aixecament de l’Alt Llobregat, mantenint-se el poble aïllat durant 4 dies, desprès de la proclamació del comunisme libertari.
 |
| L'esglèsia del Roser |
Els seus carrers conserven la fisonomia d’un petit poble medieval, amb façanes de pedra, arcs i porxos, oferint una gran perspectiva sobre la vila i el riu. A partir del segle XIX, el creixement demogràfic va propiciar l’expansió urbanística de Súria, i el Poble Vell va perdre progressivament la seva centralitat. Des de fa més de dues dècades, les administracions públiques estan portant a terme una profunda rehabilitació del seu espai urbà i diferents iniciatives de dinamització social i cultural.
La Generalitat ha inclòs el Poble Vell dins del catàleg del Patrimoni Artístic Monumental de Catalunya. El Poble Vell és l’escenari de la Fira Medieval d’Oficis, que se celebra cada novembre i que en pocs anys s’ha convertit en l’acte més multitudinari del calendari festiu surienc, junt amb les caramelles.
Vídeo: La fira medieval de Súria.
Però per quin motiu Súria va experimentar aquest creixement demogràfic? El descobriment de la potassa, cap a l’any 1912, va significar la transformació més important de la història surienca des dels punts de vista econòmic, demogràfic i urbanístic. La mineria es va convertir en la principal activitat de la vila, donant lloc al naixement de nous barris i a un ràpid increment de la població, que va créixer un 50% entre els anys 1910-20. Ernest Solvay va ser l'home que decidir construir els pous per explotar aquest mineral i per aquest motiu el carrer on està situat l'ajuntament porta el seu nom.
Com era i com es vivia a Súria fa poques generacions?
La societat, en general, a canviat molt en poc temps. A Súria aquest fet es perfectament aplicable. Quan hi va haver l’esclat d’immigració dins del territori espanyol, es va produir un augment demogràfic notable ja que la gent que marxava de les seves terres ho feien per guanyar-se la vida i en aquest municipi hi havia llocs de treball.
En aquella època es van crear barris a Súria per a proporcionar habitatges a les persones que venien a treballar. Un clar exemple són Salipota i la Colònia, dos barris creats amb aquesta finalitat. Josefa Guillén, procedent de Cuevas Bajas (Málaga) ens ha relatat que quan va arribar a Súria al any 1955, al barri de Salipota només hi havia aixecada la casa del pagès que posseïa aquelles terres, al igual que a la Colònia Americana i Joncarets on encara no hi havia edificacions. Va ser cap al 1959 que els habitatges d'aquests llocs van començar a existir. La majoria de les famílies que van venir a Súria ho van fer per a que els homes treballessin a la mina i les dones a la indústria tèxtil. Hi havia dues fàbriques situades a Cal Juvé vora el riu. Una d’elles es deia Hilaturas labor i l’altre Industrias Perfeccionadas però a la segona tothom li deia Cal Beltran (nom del seu propietari). Aquestes van acabar a la ruïna.
La vida minera llavors era molt més dura que ara. Abans la pedra la treballaven amb les mans i actualment la tecnologia fa que aquesta feina sigui més amena, dins del que pot ser-ho a 800m sota terra.
 |
| Escultura situada al centre del municipi en honor a la mineria. |
No parlem tampoc de molt temps enrere, en època dels nostres avis, existien uns safareigs comunitaris on la gent rentava la roba o directament anaven al riu a fer-ho, a més, va tardar molt temps ha haver-hi aigua corrent als habitatges. Desprès en època dels nostres pares ja hi havia lavabos dintre de les cases, però aquests estaven situats a la galeria.
Un altre gran canvi, es produí en el camp de l’educació. En aquella època els col·legis eren molt diferents, n’hi havien dos, un que era religiós, el Sagrat Cor de Jesús ( o les monges) i l’altre que era el públic anomenat Sant Josep de Calassanç ( o els nacionals). L'últim, actualment, s’anomena Francesc Macià, que era el seu nom antic censurat pel règim franquista. En aquestes escoles la docència era molt diferent de l’actual. Estaven permesos els càstigs físics als nens i la metodologia que s’utilitzava era molt tradicional. Un altre tret característic fou que hi havia escoles particulars de mestres que ensenyaven en els seus habitatges i escoles que s’anaven movent pel territori. Això ve donat pels diversos canvis produïts en el sistema educatiu.
També podem parlar dels canvis físics en el territori. Actualment comptem amb dos ponts de pedra per anar d’una banda a l’altra del riu. Un d'ells, és molt gran i és per on hi ha el major fluxe de persones i cotxes. L’altre, en canvi, té un únic sentit de circulació i està menys utilitzat. Abans el pont més petit anomenat “La planca”, era un pont de fusta el qual es va endur una riuada a l'any 1982, per aquest motiu, la seva construcció futura ha estat de pedra i en forma de arc alçat. Cada cop que hi havia pluges fortes a Súria i els ponts es veien desbordats, la gent del Barri de Salipota, situada al cantó esquerre del riu, quedava incomunicada amb la resta del poble.
 |
| Súria en l'actualitat. |
En èpoques més properes, ja podem parlar de canvis tals com que el camp de futbol de Súria estava molt mal equipat i actualment és de gespa, el pavelló municipal que estava a punt de caure a trossos i va ser enderrocat per a construir-hi un de nou, etc.
Podem resumir que a Súria s’han produït molts canvis físics per l’expansió territorial però la vida de les famílies que habiten en aquest poble segueixen depenent de l’indústria minera i del sector serveis que trobem concentrat en el carrer major del mateix.
Hi ha aspectes o documents de Súria que ens recordin a temps passats?
Definitivament sí. El Poble Vell, per començar, encara es conserva fidel a la seva fisonomia. La falla Mig-Món encara recorda als habitants de Súria la llegenda que fa honor al seu nom. En l’antiguitat es creia que aquell punt en la terra on els estrats es miraven els uns als altres, era el mig del món. El Mig-Món es troba a la sortida de la vila en direcció a Cardona, a la part dreta de la carretera. Una bona ubicació per veure’l es troba al barri de Salipota, mirant en direcció cap a la carretera, en el punt intermedi entre el cementiri i les instal·lacions mineres del pou Cabanasses.
A més existeixen llibres de la història de Súria i un molt actual que s’anomena Salipota, Súria. El barri que va nèixer dues vegades.
Per tant, Súria és un poble que encara que hagi evolucionat molt amb el temps, sempre voldrà recordar el seu patrimoni històric.
A les fotografies de la part superior podeu observar la falla Mig-Món de Suria. A la segona filera a l'esquerra el castell de Súria en una de les fotografies més antigues que existeixen del municipi i a la segona filera a la dreta trobem Salipota abans del pla urbanístic per evitar l'aluminosi.
A les fotografies de la part superior podeu observar la falla Mig-Món de Suria. A la segona filera a l'esquerra el castell de Súria en una de les fotografies més antigues que existeixen del municipi i a la segona filera a la dreta trobem Salipota abans del pla urbanístic per evitar l'aluminosi.
